Conlcusions dels projectes de pràctiques

Bé, arriba el final i cal fer memòria i repàs de tot allò après i viscut. En el meu cas, aquest repàs resulta molt positiu molt més del que jo pensava.

En el moment que arribavael moment de començar a cursar els dos Pràcticums, vaig començar una recerca de possibles llocs de pràctiques, i la meva antiga escola estava dins de la llista però no en les primeres posicions.

Doncs aquesta posició va anar avançant fins a anar a picar a la seva porta i plantejar la situació i les ganes d'aprendre i ajudar al centre.

El projecte que se'm plantejava era crear i portar a terme els plans individualitzats de tres alumnes de Secundària amb diferents mancances en l'aprenentatge i necessitats educatives. Realment una responsabilitat en majúscules que estaven decidits a confiar-me, per la qual cosa m'hi vaig llençar de cap. 

Temps durs al principi, dificultats per arrancar fins que no conèixes i analitzes individualment a cada alumne i quins objectius et plantejes. Però molta seguretat i molta confiança a l'aula, fet que ha propiciat que l'aprenentatge fos exponencial dia a dia. L'objectiu de poder centrar-me només en aquest projecte des d'un inici responia a la tasca d'arribar a conèixer i a tractar amb els alumnes de tal manera que pogués aportar a cadascún mitjantçant aquelles estratègies i tècniques que els hi calien, tot allò que els hi mancava, fer que aquest buit no fos un entrebanc sinó un forat que anar omplint dia a dia.

I així arribava el segon pràcticum i el plantejament d'una proposta d'intervenció a l'escola. Decididament plantejava la proposta orientada a les necessitats dels alumnes i dels professors respecte a ells. 

Per la qual cosa vaig portar a terme, coincidint amb l'inici de curs 2014-2015 un assessorament a professors junt amb els professionals de l'equip d''orientació psicopedagògica, per tal d'iniciar i afrontar amb pautes motl específiques l'últim curs de l'ESO.

Per una altra banda, la meva proposta es centrava molt en la creació d'un Programa d'Orientació Professional específic per a treballar amb els alumnes des de l'inici de curs degut als seus dubtes, plantejaments i indecisions sobre el seu futur. Va ser rebut de manera molt positiva i així ha sigut tot el seu transcurs i les seves sessions. Aquest programa també ha servit per a que professionals de l'equip d'orientació i professors, coneguin i sàpiguen des d'un inici la situació a nivell acadèmic i professional dels alumnes, per poder així continuar l'orientació amb tot el grup-classe.

En definitiva, dos projectes interconectats que han servit per la meva experiència i aprenentatge, dels quals he après molt més del que hem pensava d'ells i de l'escola. No sempre cal portar a terme moltes coses, sinó poques i ben fetes, i així ha sigut el meu cas.

Tres alumnes també, els quals he pogut conèixer en profunditat i ajudar a tots aquells professionals que tracten amb ells per tal de aconseguir un aprenentatge individualitzat tenint en compte les necessitats de cada alumne. També a ells en particular, he pogut dedicar el meu temps i ajudar-los a comprendre's millor, a organitzar el seu dia a dia i a preocupar-se només per aquelles coses importants i sobretot, aprofundir en aquelles mancances que han pogut omplir bastant el buit que tenien.

M'emporto bones experiències, molt bons companys i sobretot la satisfacció dels alumnes i del centre per la feina ben feta.

Procés d'orientació en la transició

Dins de l'àmbit de l'Orientació Professional, en trobem diferents tipus i àmbits en les quals les funcions i actuacions que es porten a terme varien molt segons el tipus de destinatari.

Com sabem, en aquest cas estem i hem estat davant de l'orientació per a la transició d'alumnes que seran adults el dia de demà.

Hem de tenir clar que les transicions es caracteritzen per ser:

• Llargues i incertes.
• Lentes i no automàtiques.
• Incertes per a gairebé tots i arriscades per a alguns.
• Diferenciades segons les característiques personals, socials i culturals.
• Complexes i diversificades.

A l'escola i en els casos que he pogut tractar hem portat a terme una de les primeres orientacions i transicions que es realitzen al llarg de la vida, parlem d'una transició d'escola a escola, on es tracta de potenciar en la persona competències i actituds necessàries que el preparin per a la vida i el treball posterior, mitjantçant itineraris formatius de caràcter formal i no formal que li permetin assolir una capacitació i un certificat acadèmic i professional, anomenat també inserció acadèmica, per poder plantejar-se un futur laboral.

Sobretot hem d'entendre que:

• L'orientació per a la transició s'ha d'entendre com un procés educatiu, ja que forma part d'un procés més global, l'educació i orientació per a la carrera. Per aquest motiu aquesta orientació s'ha d'integrar en el currículum educatiu i de manera progessiva i no aïllada.
• La persona destinatària de la intervenció orientadora ha de participar activament en el seu propi procés d'orientació, com agent actiu del procés. Per això cal, i més en els casos com l'estudiat, amb alumnes amb certes mancances, ajudar i facilitar estratègies per ivestigar, indagar la informació necessària i integrar-la com experiència personal i única.
• El procés d'orientació, com hem pogut comprovar, necessita ajuda, guia, acompanyament i mediació.

Tots aquests principis en els que es basa l'orientació i que he pogut treballar de manera molt directa amb els alumnes, hem vist que varia mol, segons:

• La persona: la seva salut física i emocional, la definició de la seva identitat, les seves capacitats i dificultats, estatus social, experiències anteriors i sobretot el seu estil de presa de decisions.
• La percepció del procés mateix.
• Les característiques de la situació: la valoració social d'aquest procès, l'efectivitat dels ajustos, etc.

Efectivament, com s'ha anat treballant i veien en els resultats, el procés d'orientació resulta diferent en cada alumne segons les seves característiques i el moment maduratiu en el que es troba, destaquem per exemple el cas d'en V. , el qual encara no és capaç de prendre decisions importants sobre el seu futur i es refugia en idees preestablertes i segures.

Tot i així, s'ha vist la importància d'incorporar l'orientació dins del currículum, de treballar-la de manera contínua, i de manera molt més necessària, amb alumnes que segons les seves característiques necessiten d'una individualització molt més precisa d'aquest procès.

Així doncs, considerem importants uns objectius presents en l'orientació com:

• Incrementar la relació entre escola i societat.
• Relacionar currículums d'escoles i vies formatives amb les necessitats individuals de les persones.
• Proporcionar oportunitats de consell, orientació i desenvolupament.
• Estendre el concepte d'educació més enllà de l'escola.
• Fomentar la flexibilitat d'actituds, destreses i coneixements que permetin a la persona afrontar la celeritat en els canvis i caducitat de pensaments, presa de decisions, etc.

Per acabar, un aspecte que també és essencial i que no sempre s'incorpora en aquest procés tant important per als alumnes en aquesta transició, és el paper que desenvolupen les famílies. Moltes vegades no es tenen en compte agents ttant importants com els pares o la situació social del moment i són aspectes que he intentat introdïr en tot moment. 

Tant la participació dels pares en la formació de la transició dels seus fills, també incorporant experiències com les seves transicions en èpoques diferents. Com també he considerat molt important tractar la situació social i econòmica del moment en el que vivim. Sense dubte un aspecte que segurament marcarà la situació formativa i laboral dels alumnes i que no s'ha de deixar en el desconeixement.

Traspàs d'informacions. Continuïtat del projecte

Tot i que hi pensaba, el final de les pràctiques ha arribat en un obrir i tancar d'ulls. Quan algú desenvolupa una tasca, tot i estant de pràctiques, d'aquesta manera tant, oberta, tractada com una persona més dins del gran equip que forma una escola d'aquestes dimensions, es fa difícil haver de marxar.

Ja fa gairebé un mes que dins del departament d'orientació psicopedagògica estàvem en busca d'una persona que pogués realitzar la continuïtat d'aquest projecte. 

Aquesta persona prové d'un altre àmbit diferent al nostre, està en procés de finalitzar la carrera de psicologia en la seva vesant clínica. Un aspecte desde el que penso que també pot aprofundir molt amb els alumnes i aprendre d'aquesta experiència, a la que sumem la seva habilitat per saber explicar.

Durant aquest últim mes, el que he anat fent junt amb el meu tutor de pràctiques ha sigut, anar introduïnt-la en els aspectes importants per poder començar a tractar amb els alumnes, també en el treball dins del departament i sobre les matèries:

• Situació personal i evoluació acadèmica dels alumnes.
• Informació, diagnòstic i evolució de cada cas.
• Introducció i observació a les classes.
• En aquestes sempre he demanat que recollís allò que considerava important a comentar.
• Petites introduccions en la docència.
• Desvinculament d'una classe de Castellà setmanal que començava a realitzar ella.
• Petites introduccions a l'aula.
• En aquests petits moments en el que centrava la sessió en ella, per a que els alumnes comencessin a familiaritzar-se, anotava aquells aspectes que a nivell de dia a dia hauria de tenir en compte:
• Explicar a poc a poc i amb moltes repeticions per assegurar l'aprenentatge.
• Dotar als alumnes del seu moment, tenint en compte els nivells.
• Assegurar l'organització d'agenda, anotació de deures, seguiment d'agenda.
• No descuidar actituds, confrontaments a l'aula.
• Motivar en l'aprenentatge.
• Verbalitzar tot el possible i ajudar a fer-ho: dubtes, sentiments, empipaments, etc.
• Situacions que se li poden donar a l'aula degut a les característiques individuals dels alumnes.
• Informació sobre el nivell de continguts de les matèries.
• Realització de material, aspectes a nivell protocolari i informàtic (exàmens, programacions, documents d'adaptacions dels alumnes, notes.)
• Disposició de material de l'escola.
• Àmbits de treball: departament d'orientació i sala de professors.

Com en el meu cas, ella també és antiga alumna de l'escola, per la qual cosa el nivell de traspàs ha sigut més centrat en els alumnes i en aspectes de treball de material que a nivell d'institució i escola, fet que facilita molt més la feina, i fa que ens entenguem molt més ràpid, ja que ambdues sabem el funcionament de l'escola.

Aquest traspàs com s'ha anat realitzant a poc a poc, els alumnes l'han acceptat de bon grat, faltarà veure en el transcurs del segon trimestre com evoluciona tot plegat, sobretot amb casos com el de V. 

També està en disposició dins d'aquest segon trimestre de realitzar les pertinents entrevistes amb els pares, per tal de fer feedback dels plans individualitzats dels alumnes, de la seva evolució, dels resultats del programa d'orientació i l'inici d'orientació amb el grup-classe. Però sobretot, la presentació oficial de la persona que substituirà la meva tasca. En aquestes entrevistes ens trobarem amb els pares, tutor, cap de departament, jo i la meva substituta.

Com veiem, estem davant en aquest cas, d'un projecte que té una continuïtat assegurada i obligada, ja que, s'ha creat específicament, tenint en compte les necessitats d'aquests alumnes i les dificultats d'obligat tractament, per tal de poder obtenir el títol d'Educació Secundària Obligatòria,

Un projecte que vem iniciar el curs passat, en el que vaig agafar a tres alumnes amb moltes dificultats de base, aprenentatges no assolits, desorganització escolar i emocional, que junt amb les seves característiques individuals tant diferenciades, feien un grup realment únic.

Ara, deixo a uns alumnes amb els que he aconseguit una bona confiança i complicitat, als que he ajudat en l'autoconeixement, en l'aprenentatge de la pròpia persona i treball de les emocions, en uns continguts molt més treballats i en un esforç adequat a l'exigència.

Degut a aquest motiu, a tot el que he pogut aconseguir i aprendre amb aquests alumnes, he sigut part essencial i he dedicat un temps extra a realitzar aquest traspàs, per a trasnferir tot el que he conegut a l'altra persona, que ha sapigut entendre, però que ara caldrà que es guanyi el seu lloc.

Evolució de l'orientador a Secundària

Tots sabem que entre les funcions de l'orientador a Secundària trobem que la seva dedicació és, prioritàriament, als alumnes que presenten més dificultats en l'aprenentatge i, particularment, a aquells que necessiten suports educatius específics per progressar en els seus aprenentatges i per participar en les activitats ordinàries del centre, complementant les funcions que desenvolupen els professors pel que fa a l'atenció de les diferents capacitats, interessos i ritmes d'aprenentatge que presenten els alumnes. 

Aquestes tasques no obstant no sempre són estàtiques, i canvien junt amb les necessitats del centre, és així el cas de l'escola on he realitzat les hores presencials de pràctiques. Des del curs passat a aquest, hi han hagut canvis en el departament d'orientació psicopedagògica, lloc on ens trobem tots aquells qui treballem per les necessitats dels alumnes.

Tal i com vaig comentar a l'inici de les pràctiques el departament d'orientació psicopedagògica de l'escola el composen:

• Mestre d'educació especial i Psicòloga com orientadora d'Infantil.
• Mestre i Psicòloga com orientadora de Primària.
• Pedagog i Psicòleg com orientador de Secundària- Batxillerat. (també professor a Secundària) i tutor de pràctiques
• Pedagog i Psicopedagog com a cap de departament. (també professor a Secundària)

Aquesta era l'estructura del curs passat, on el que era pedagog i psicòleg de Secundària i Batxillerat es va presentar com el meu tutor de pràctiques, En aquest moment, complementava les funcions del departament amb:

a) Docència en la part comuna i variable del currículum, prioritzant l’alumnat amb més dificultats a fi que assoleixi les competències bàsiques.

b) Atenció individualitzada a alumnes amb necessitats educatives especials i alumnes que, per situacions personals o socials, requereixen una atenció específica.  

En aquest curs però, aquestes funcions han canviat. Degut a les necessitats del centre, i en general de la fundació que formen l'agrupació d'escoles a Catalunya, es creava la necessitat de dotar al centre i treballar de manera aprofundida en tasques de qualitat educativa, per tal d'equiparar d'igual manera, amb els mateixos mecanismes, protocols i actuacions totes les escoles de Catalunya.

Així doncs, el qui era i ha sigut cap de departament des de fa uns anys, ha sortit del departament d'orientació psicopedagògica per tal de dedicar-se a aquesta tasca, que compagina amb algunes hores de docència.

Deixava doncs, un forat visible de tasca orientadora a Secundària, tot i que la seva tasca docent es preservava, tenint en compte la seva experiència i la que podia oferir als altres professors.

Els canvis que es van succeir, que només influenciaven a Secundària van ser:

• Pedagog i Psicòleg, orientador de Secundària i Batxillerat = Cap de departament.
• Dos professors de Secundària, un de cada cicle, com a participants i portaveus de les necessitats de l'etapa.

Un canvi bastant qüestionat sense dubte, molts hem sentit queixes com:

• La poca sensibilització al voltant de l’atenció a la diversitat per part dels professors de secundària: “La visió d’atenció a la diversitat que tenen molts professors, com a dificultats que cal treballar de manera separada, fora...”; “Dins l’equip docent et trobes amb professorat molt sensible a aquest tema... i d’altres que pràcticament els destorba i eludeixen el fet que aquest alumnat té tot el dret d’estar integrat i volen que els hi solucionis aquest problema”; “El professorat de secundària no està prou preparat per atendre a la diversitat i és molt reticent a canvis metodològics en el seu tarannà; continuen havent-hi moltes classes magistrals.”

• La poca coordinació entre els professionals i la dificultat de treballar en equip: “L’aïllament, perquè ets una figura única i amb prou feines pots compartir projectes, situacions, experiències. La resta funcionen per departaments, seminaris...”; “La falta de col·laboració d’alguns tutors”; “Moltes vegades hi ha una manca de coordinació entre els diferents organismes que atenen un alumne”; “Manca d’espais de coordinació”.

Doncs bé, són dubtes que segueixen existint, però aquest canvi aposta per ser una mesura que comenci a trencar aquestes barreres amb Secundària per una banda, ja que els professors tindran molta més consciència de les dificultats dels alumnes i de les tasques que hauran de desenvolupar per tal de contribuir a l'orientació acadèmica de l'alumne, ajudat pels dos professors destacats i pel departament d'orientació.

D'altra banda, aquests dos professors, també compaginen aquesta tasca amb les seves assignatures de docència, fet que pot comportar aquesta dificultat per coordinar feines i tasques.

El cap de departament d'enguany, i tutor de pràctiques des de l'inici, canvia les seves funcions de docència, per només treball al departament d'orientació, on a les seves funcions com a orientador:

a) Valoració de necessitats educatives de l’alumnat en l’àmbit acadèmic i escolar i concreció de propostes d’intervenció educativa.

b) Col·laboració en la planificació d’estratègies organitzatives i didàctiques per a l’atenció a necessitatseducatives de l’alumnat.

c) Participació en l’elaboració i el seguiment d’adaptacions curriculars individualitzades.

d) Aportació de materials específics i adaptats que facilitin la participació de l’alumnat amb dificultats específiques en les activitats ordinàries.

e) Col·laboració en la prevenció de conductes de risc i en la gestió de conflictes.

f) Participació en la comissió d ’atenció a la diversitat a fi de col·laborar en la planificació i el seguiment de mesures d’atenció a les necessitats educatives de l’alumnat del centre.

g) Coordinació de les actuacions dels serveis externs que intervenen en l’atenció a l’alumnat. 

Però se li afegeixen les tasques burocràtiques.

Com veiem, les tasques dels orientadors, no només canvien segons les necessitats dels alumnes, sinó també segons les necessitats del centre, aspecte que en molts cops es difícil combinar i cap dels dos en surti perjudicat. En aquests mesos de pràctiques he pogut aprendre molt del treball que es porta a terme dins d'aquest departament, de l'esforç que requereix i també de la feina del professional orientador, no sempre visible de cara cap a fora, però molt necessària dins de l'equip escolar.

Avaluació del programa d'orientació

La última tasca dins de la fase que comprenia el programa d'orientació és la que fa referència a a l'avaluació del programa.

L'objectiu d'aquest programa era, tal i com s'ha detallat a l'inici, arribar de manera més entenedora a aquells alumnes amb dificultats d'aprenentatge, que a través d'un treball individualitzat poden profunditzar de manera més precisa aquells conceptes que a partir d'ara començaran a ser en el seu dia a dia.

Per tant l'avaluació d'aquest programa també anirà orientada a tots aquells aspectes que s'han volgut paliar i aconseguir amb aquesta individualització de l'orientació professional.

Primerament, fixarem l'atenció en els criteris detallats a cada sessió de les dues unitats creades. Aquests es disposaran en una graella on s'ha anat analitzant la progressió de l'alumne durant el transcurs del programa:

Els ítems de la graella estan organitzats segons els paràmetres als quals fan referència:

• Actitud: ítems que es refereixen a l'actitud de l'alumne envers les tasques i consecució del programa d'orientació.
• Tasques / Coneixements: ítems destinats a valorar les tasques/activitats que s'han realitzat al llarg del programa i dels coneixements adquirits.
• Valors professionals: Totes aquelles actituds i valors que fan referència al món professional en el que s'inicien.
• Programa d'orientació: ítems dedicats a valorar el programa d'orientació, d'elecció d'itineraris per part dels alumnes i l'entrega de la carpeta del programa, entre d'altres.

L'escala per tal d'avaluar aquesta progressió vindrà determinada pel que el professor cregui més convenient (assolit/no assolit ; bé-normal-fluix ; o bé un petit comentari sobre l'ítem. En aquest cas jo he volgut combinar un petit comentari sobre l'ítem i assolit/no assolit, depenent la naturalesa de l'ítem.

Per una altra banda, també he portat a terme un anàlisi individual d'avaluació de l'alumne, on s'ha redactat en un breu informe, de manera més detallada i personal com ha sigut el transcurs que ha fet l'alumne i quins consells, advertències i felicitacions que volem fer-lis arribar. Aquest informe serà realitzat per una lectura dels resultats de la graella i classificant les observacions segons els àmbits valorats (Actitud, Tasques/Coneixements, Valors professionals i Programa d'orientació).

Aquesta setmana ha estat l'última en hores presencials de pràctiques, per la qual cosa he portat a terme les següents tasques d'avaluació del programa:

• Qüestionari de valoració dels alumnes: afegit al dossier de l'alumne, que han contestat i hem anat comentant un cop finalitzat.
• Entrega informe avaluació individual: on he detallat de manera entenedora quines coses havíen treballat, quines havíen après i quines coses falten per treballar i averiguar referents a l'orientació professional.
• La graella d'avaluació del professor, s'ha anat omplint durant tot el programa d'orientació.

Pel que fa als resultats i avaluacions dels alumnes sobre el programa, podem coincidir en que l'A. i en J. han tingut resultats semblants. Ambdós teníen idees i pensaments sobre possibles metes professionals, que han anat adaptant i enriquint amb el coneixement que han fet sobre les diferents vies formatives per les que poder accedir. Inclús l'A. ha enfocat més el seu futur ja que a l'inici dubtava bastant.

Pel que fa a en V., si ha descobert noves vies formatives que desconeixia i de les que s'atrevia a proposar-se (CFGM), però els seus interessos un tant obsessius i la seva poca flexibilitat i poc plantejament de possibilitats, determinen el seu convenciment cap a la única via que de moment ell es proposa (BATXILLERAT). Com sabem el cas d'en V. és molt més complicat que realitzar una simple orientació professional. S'ha intentat que coneixés totes les vies possibles i que en tingués coneixement, que ho ha fet, també s'ha procurat parlar de totes, inclós el batxillerat però remarcant les diferències d'estructura i de continguts, tenint en compte capacitats i possibilitats. Sobretot s'ha intentat comentar en general que, ja que ens hem conegut més detalladament, hem de ser conscients d'allò que podem i no podem ser capaços de fer i actuar en conseqüència a les nostres capacitats i punts forts, treballant sempre tots aquells punts febles.
Això amb en V. s'ha intentat fer amb molta delicadessa, ja que tendeix a captar aquestes idees com un atac i ofensa i acaba per reafirmar-se en allò amb el que es pot equiparar als demés, sigui o no sigui real.
A partir d'aquí, es seguirán treballant aquests aspectes al grup classe.

Sense dubte, tots han coincidit que estaven molt contents amb la realització d'aquest programa, que agraïen les ajudes i experiències rebudes. Un bon final.

INSTRUMENTS I INDICADORS D'AVALUACIÓ

L’avaluació del programa d’orientació ha estat realitzat amb diferents instruments que han permès concretar les inquietuds i interessos dels alumnes i alhora saber guiar-lo cap a possibles itineraris formatius.

Aquests instruments han sigut:

-      Dossiers de l’alumne i guia del professor: els mateixos materials han sigut creats per poder avaluar i extreure información de l’evolució dels alumnes. Per una part a la guia del professorat es detallava en cada sessió un quadre d’observacions (pautes d’observació) i aspectes a destacar en el qual s’anotaven aquelles coses observades durant la sessió i que calien tenir en compte a l’hora de fer reflexió sobre la trajectòria i l’avaluació de l’alumne. I per una altra banda, el dossier de l’alumne estaba creat per tal d’anar realitzant totes aquelles activitats que permetien avançar en el procès d’orientació i aprenentatge sobre el context formatiu i laboral que els envolta.

-          Graella d’avaluació del professor: en aquesta he determinat tots aquells ítems que avaluava, agrupats en àmbits de valoració:

o   Actitud

o   Tasques/ Coneixements

o   Valors profressionals

o   Programa d’orientació.

El tipus d’avaluació que he portat a terme amb aquesta graella han sigut de dos tipus:

o   Assolit- no assolit pel que fa a les tasques habilitats o presentacions concretes.

o   Breu comentari per a aquells ítems que requeríen d’un anàlisi individual.

-          Informe d’avaluació individual: aquest informe s’ha realitzat amb una lectura horitzontal dels resultats de la graella d’avaluació, però amb un redactat motivador i entenedor per a que els alumnes comprenguessin allò que se’ls expressava. En ell es comentaven aspectes assolits i consells i ajudes d’ara en endavant dins de la orientació acadèmica i professional. Sobretot motivant i encoratjant de que allò que es proposin com a meta ho intentin aconseguir, sempre tenint en compte les possibilitats i capacitats necessàries per arribar-hi.

La importància d’aquest informe també rau en que ha estat dipositat a la xarxa de l’escola, concretament al tutor que portarà a terme l’orientació amb el grup-classe i amb el qual podrá tenir información sobre com ha estat aquesta primera evolució de l’alumne en l’àmbit.

-          Qüestionari alumnes: amb aquest breu qüestionari es pretenia dotar als alumnes de la importància de la seva valoració i opinió al respecte del programa d’orientació, així com suggerències i propostes d’allò que haguessin trobat a faltar o allò que voldríen canviar. En general la resposta ha sigut molt positiva, un alumne va esmentar haver rebut poca información sobre Batxillerat, però que la información rebuda havia sigut molt satisfactòria.

Aquests instruments han permès analitzat la pràctica diària i junt amb l’eficàcia i la importància d’introduïr l’orientació professional en tots els moments de l’educació Secundària i sobretot fer especial èmfasi, sempre que sigui possible, en aquells alumnes que necessiten una orientació més específica i individualitzada. El resultat ha sigut molt positiu, els alumnes finalitzen havent descobert sortides formatives que no es plantejaven degut al seu desconeixement dels itineraris formatius existents. Ara comença el seu propi camí.

TANV i cas d'en V.

El TANV no és un trastorn específic en si mateix sinó un perfil determinat d'habilitats i dificultats cognitives i conductuals que pot obeir a causes diferents. Molts dels nens que pateixen aquest trastorn són nens amb una intel·ligència normal i sense altres alteracions genètiques i/o neurològiques conegudes. No obstant això, alguns trastorns neurològics i de problemes del funcionament cognitiu tenen característiques del TANV. 

Es considera que el TANV existeix un bon funcionament per a totes aquelles tasques relacionades amb la via auditiva (percepció, atenció i memòria auditives) mentre que existeixen dificultats per totes aquelles que es processen a partir d'altres modalitats sensorials (percepció, atenció i memòria tàctil i visual) a més de les quals requereixen coordinació motriu.

Las características del TANV pueden estar presentes, como se comentaba en diversas patologías neurológicas. Entre estas se encuentran los siguientes trastornos:

- Prematuridad.

- Hidrocefália crónica.

- Efectos de radioterapia y quimioterapia.

- Secuelas de traumatismos craneoencefálicos.

- Malformaciones del cuerpo calloso.

- Trastornos genéticos:

• Síndrome de Asperger.
• Síndrome de Williams.
• Neurofibromatosis.
• Síndrome de Turner.

És cert que en molts dels trastorns que afecten als alumnes amb dificultats d'aprenentatge tenen un caire neurològic o genètic, en tots ells la historia clínica des del naixement del nen o nena poden ajudar e informar de molts aspectes per tal de poder realitzar un diagnòstic clar. En el cas d'en V. tot és complicat, va ser adoptat de la república dominicana i es desconeixen tots els aspectes relacionats amb el seu naixement i història clínica. 

Pel que fa a la seva família adoptiva no són molt participatius en donar informació, la mare d'en V. és una persona bastant inestable emocional i psicològicament i tot i no ser la seva mare biològica, són aspectes que en V. també ha aprés desde petit, aspecte important també doncs a tenir en compte.

En V. va estar sotmés el curs passat a unes proves diagnòstiques a l'Hospital de Sant Joan de Déu en les quals no es van detectar problemes a nivell neurològic, però si a nivell d'ansietat, dificultats motrius i bon nivell verbal. Tenint en compte que era sospita d'un TANV i que els aspectes d'aquest trastorn no sempre obeeixen a dificultats neurològiques i genètiques, aspecte que dificulta molt el seu diagnòstic, analitzem les característiques del trastorn. Fent ús també del llibre  de la Dra. Anna Sans Fitó i el seu llibre ¿Por qué me cuesta tanto aprender? Trastornos del aprendizaje.

CARACTERÍSTIQUES:

LENGUAJE: A menudo son niños con una forma de hablar parecida a la de los adultos, especialmente cuando hablan de temas que son de su interés y de aquellos que les permiten demostrar sus conocimientos. En cambio, tienen dificultades para seguir conversaciones cotidianas, interpretar sutilezas, extraer la idea principal de una historia. También dificultades para comprender lo que llen y para la escritura, sobretodo en el grafismo.

En las pruebas de inteligencia suelen obtener puntuaciones normales o incluso superiores en la parte verbal.

Sensen cap dubte la capacitat verbal d'en V. és la característica que el defineix, té gustos i aficions no normals a nens de la seva edat sobre els quals pot debatre i opinar de manera interminada amb un discurs interminable. Ara bé, aquest discurs es caracteritza per ser poc ordenat i molts cops amb moltes idees errònies ja que són les que és capaç d'interpretar. En canvi, dins del dia a dia a l'escola el seu discurs és molt limitat, es basa en repetir consignes, conductes i explicacions que té molt mecanitzats ja que no molt és capaç d'interpretar i raonar les idees i comentaris que es fan a classe, cosa que queda evidenciada en totes les seves tasques.

MOTRICIDAD: Rechazo a las actividades deportivas, cosa que les complica la integración y participación en actividades grupales. Torpeza motriz tanto en actividades deportivas como en la destreza manual de dibujar, escribir y coordinación motriz.

Desde l'inici d'aquest curs no ha fet gairebé cap classe de natació ja que afirmen desde casa, tot i que falta certificat mèdic, que pateix asma i que l'impedeix realitzar aquesta activitat. Tot i que pugui ser veritat o no, cosa que falta determinar el que és clar, és que aquesta activitat aterroritza a en V. i que segurament el fet d'estar en un lloc tancat i a més dins de l'aigua li comporta un nerviosisme que pot ser resultant d'aquesta manca d'aire per respirar i realitzar l'exercici. En canvi si que realitza Educació Física, tot i que la seva torpesa motriu queda molt evidenciada. En altres situacions on també s'evidencia són en activitats com l'ús de l'ordinador, tasca que cal reforçar en el seu dia a dia ja que el pot i podrà ajudar en la realització de moltes tasques i en l'ajuda d'organització. Així doncs en la coordinació motriu general.

PERCEPCIÓN Y ORIENTACIÓN ESPACIAL: Mala organización del espacio en las hojas, escasa habilidad para el dibujo, colocación errónea de números en operaciones matemáticas, limitaciones para reproducir y orientarse en los mapas y dificultades para copiar de la pizarra.

Un fet molt destacable i essencial per entendre l'oriantació espacial d'en V. és que viu a dos carrers carrers cap a l'esquerra i dos més abaix de l'escola i tenint en compte l'organització espacial del barri de l'Eixample. Així doncs, tot i poder fer el camí de l'escola tallant, carrers i en direcció diagonal cap al centre, en V. fa un camí totalment mecànic en forma d' "L" fins arribar a l'escola.

RELACIONES SOCIALES: Pueden interpretar de manera errónea comentarios o gestos. Hacen comentarios inadecuados sin tener en cuenta el contexto o las normas sociales básicas. Su captación literal de muchas situaciones hacen que queden por detrás de conversaciones cotidianas y por lo tanto lejos de tener relaciones sociales satisfactorias.

Queda evidenciada que la falta de comprensió de sutileses, d'aspectes no verbals en les converses entre amics, fet molt destacable en les relacions actuals entre adolescents, en V. es queda bastant enrere en aquestes. Fet que s'ha evidenciat més d'una vegada en les que en V. ha desestimat i s'ha negat a anar a les respectives excursions que ha anat organitzant l'escola. Pel que fa al seu discurs, és molt literal i en molts casos amb temes i converses poc adients al moment i el tema tractat. 

A això li hem de sumar un aspecte bastant important que defineix a en V., que són els pensaments obsessius que moltes vegades reflexa.

APRENDIZAJES ESCOLARES: Dificultades en matemáticas, plástica y gimnasia. Ritmo lento de trabajo, tendencia a hablar, cuestionar e insistir en temas sin importancia. En Secundaria: dificultad de extraer la idea principal de un texto, lentitud para escribir y organizar apuntes, falta de autonomía en las tareas, esfuerzo en seguir el ritmo de los compañeros, interpretación literal y no establecimiento de relación con conocimientos previos. En cambio aprenden mejor todo aquello relacionado con la memoria verbal como por ejemplo las tablas de multiplicar. 

Totes les característiques presentades del trastorn fan que tot i que en V. no tingui un diagnòstic clar, s'ha recomanat un seguiment psicològic i psiquiàtric que no s'ha protat a terme. Només dins de l'escola i per part del departament d'orientació, treballem en el seguiment del cas d'en V. 

Queden doncs evidenciades totes les dificultats d'aprenentatge i escolars que en V. presenta degut als aspectes que hem anat comentant. La falta d'atenció i la seva manca de memòria a curt termini, fant que el dia a dia sigui molt complicat a l'escola. Pel que fa al aspecte esmentat de la memòria s'explica en el fet de que amb molta insistència i amb un treball reiterat i repetitiu es pot fer que en V. arribi a mecanitzar alguns aprenentatges (ja no a la memòria a curt termini) i que sigui capaç de poder aplicar, tenint en compte que l'autonomia no será mai sense l'ajuda del professor.

Així doncs, seguim treballant amb l'alumne a través de pautes a l'aula i en totes les assignatures i junt a tots els professors i professionals implicats en el seu aprenentatge, per a poder aconseguir el mínim d'aprenentatges significatius en l'alumne.

• Referència del llibre:

Sans, Fitó. A. (2008). ¿ Por qué me cuesta tanto aprender? Trastrnos del aprendizaje. Hospital de Sant Joan de Déu. Barcelona : Edebé.

UNITAT 2. Sessió 4. Taula rodona

Títol: Taula rodona d'antigues experiències

Com a última sessió d'aquest programa d'orientació, proposem als alumnes una taula rodona. Aquesta estava pensada per ser realitzada amb només antics alumnes de l'escola, però degut a problemes d'organització, s'ha adaptat i serà portada per una persona externa al centre que actualment comparteix temps de pràctiques a l'escola i jo mateixa, antiga alumna de l'escola des de Primària fins a Batxllerat, totes dues, trajectòries molt interessants per analitzar amb els alumnes.

Objectius:

- Fer partíceps als alumnes de situacions d'altres persones que han passat per les matèixes experiències, inclús per les mateixes aules.

- Analitzar la trajectòria d'antics alumnes i el seu itinerari formatiu.

- Ser conscients dels entrebancs i reubicacions que pot patir la nostra trajectòria formativa i professional.

- Engrescar-se a preguntar i resoldre dubtes amb algú diferent.

Dinàmica:

Taula rodona d'antics alumnes, sessió compartida entre alumnes i professionals participants de la taula rodona.

Observacions per a les dificultats:

- Caldrà animar en tot moments als alumnes a ser partíceps d'aquesta sessió, ja que es posa en les seves mans a unes persones per a que els hi puguin treure tot el profit necessari.

- En informar sobre aquesta sessió, també caldrà proposar i exemplificar tipus de preguntes, qüestions que poden plantejar per a que es puguin guiar en la planificació dels sus pensaments.

- Es supervisarà en tot moment la sessió però es posarà de manifest des del principi que els qui guiaran la sessió sera ells i els convidats.

Desenvolupament de la sessió:

L'objectiu principal d'aquesta sessió és presentar als alumnes situacions d'altres persones que han passat per experiències semblants o per la matèixa escola i que poden explicar de manera relaxada i en confiança, tots aquells aspectes que els poden interessar i amb els quals es poden veure identificats.

Aspectes com:

• La trajectòria escolar amb anècdotes i situacions que van marcar la infància i adolescència-
• El procés d'orientació professional i elecció d'una via formativa.
• Entrebancs i dubtes en la trajectòria professional.
• Creixement personal, situacions  de debilitat, inseguretats i superació.

En aquest cas, no busquem a persones que tinguin una trajectòria personal, acadèmica i professional perfecta però tampoc extremadament desastrosa, sinó situacions quotidianes de persones que s'han trobat amb entrebancs en la seva trajectòria personal, acadèmica i professional i que han optat per ser forts i afrontar els problemes, que és essencialment l'objectiu que volem transmetre als alumnes.

Dins encara de l'àmbit escolar, també es pretén valorar les coses que els alumnes consideren negatives de l'escola, dels professors, amb ajuda d'algú que les ha valorat i així poder treure aspectes positius que els alumnes no saben veure i si ho pot fer algú que ja està fora de l'escola.

Per poder realitzar aquesta sessió sense gaires entrebancs, s'haurà informat en la sessió anterior als alumnes sobre aquesta taula rodona, i sobretot en aquells pensaments, dubtes, preguntes i situacions que volen plantejar al/als convidats en aquesta sessió.

Continguts de la sessió:

Els continguts d'aquesta sessió són lliures i dependran dels interessos i dubtes dels alumnes, però tot i així abans de rebre al/als convidats podríem pautar la sessió en diferents punts a respectar. Cal un mínim d'organització de temes a tractar amb el convidat ja que tot i que els que guiïn la sessió siguin els alumnes, pot ser que els temes a tractar siguin limitats.

• Presentació del/dels convidats.
• Exposició del/dels convidats la seva trajectòria personal, acadèmica i professional
• Plantejament de dubtes, preguntes, etc.

Per poder guiar al/als convidats els presentarem una petita guia d'aquells aspectes que han de guiar la sessió:

• Trajectòria escolar:
• Dificultats en l'aprenentatge i en el transcurs escolar.
• Situacions anecdòtiques (dificultats, anècdotes).
• Professors (Valoracions positives i negatives de professors destacats).
• El procés d'orientació professional i elecció d'una via formativa.
• Com recordes el procés d'orientació professional.
• Dubtes, indagació d'informació, elecció d'estudis (final Educació Secundària Obligatòria i elecció formativa).
• Valorar la possibilitat de realitzar un programa d'orientació professional d'una manera més individualitzada.
• Entrebancs i dubtes en la trajectòria professional.
• Creixement personal, situacions de debilitat, inseguretats i superació.

Criteris d'avaluació:

- Serietat i respecte vers el/els convidats.

- Interès per poder extreure informació i consells del/dels convidats.

- Elaboració d'un guió de preguntes, dubtes i situacions a plantejar.

- Saber extreure informacions/consells d'aquesta sessió.

Reflexions/Observacions:

La sessió s'ha realitzat amb més èxit de l'esperat. Tot i que sabíem que els alumnes no faríen gaires preguntes es van donar situacions molt interessants. Degut a problemes d'organització, la taula rodona la vem realitzar entre una compaña de pràctiques com a persona externa i jo mateixa com a antiga alumna. El que els va soptar van ser les dues experiències tant diferents.
Ella provinent d'un poble i una escola petita, amb problemes a nivell social (bulling) i jo d'una escola gran i amb una escolaritat amb els problemes típics de la dificultat i l'èxigència de l'escola.
Van prestar atenció des del primer moment ja que entre les dues comentàvem les diferències entre escoles i també com havia sigut el procés d'orientació professional i la nostra elecció, i impresions dins del món laboral.
Una molt bona experiència sense dubte que van incorporar als seus aprenentatges del programa.