Avaluació del programa d'orientació

La última tasca dins de la fase que comprenia el programa d'orientació és la que fa referència a a l'avaluació del programa.

L'objectiu d'aquest programa era, tal i com s'ha detallat a l'inici, arribar de manera més entenedora a aquells alumnes amb dificultats d'aprenentatge, que a través d'un treball individualitzat poden profunditzar de manera més precisa aquells conceptes que a partir d'ara començaran a ser en el seu dia a dia.

Per tant l'avaluació d'aquest programa també anirà orientada a tots aquells aspectes que s'han volgut paliar i aconseguir amb aquesta individualització de l'orientació professional.

Primerament, fixarem l'atenció en els criteris detallats a cada sessió de les dues unitats creades. Aquests es disposaran en una graella on s'ha anat analitzant la progressió de l'alumne durant el transcurs del programa:

Els ítems de la graella estan organitzats segons els paràmetres als quals fan referència:

• Actitud: ítems que es refereixen a l'actitud de l'alumne envers les tasques i consecució del programa d'orientació.
• Tasques / Coneixements: ítems destinats a valorar les tasques/activitats que s'han realitzat al llarg del programa i dels coneixements adquirits.
• Valors professionals: Totes aquelles actituds i valors que fan referència al món professional en el que s'inicien.
• Programa d'orientació: ítems dedicats a valorar el programa d'orientació, d'elecció d'itineraris per part dels alumnes i l'entrega de la carpeta del programa, entre d'altres.

L'escala per tal d'avaluar aquesta progressió vindrà determinada pel que el professor cregui més convenient (assolit/no assolit ; bé-normal-fluix ; o bé un petit comentari sobre l'ítem. En aquest cas jo he volgut combinar un petit comentari sobre l'ítem i assolit/no assolit, depenent la naturalesa de l'ítem.

Per una altra banda, també he portat a terme un anàlisi individual d'avaluació de l'alumne, on s'ha redactat en un breu informe, de manera més detallada i personal com ha sigut el transcurs que ha fet l'alumne i quins consells, advertències i felicitacions que volem fer-lis arribar. Aquest informe serà realitzat per una lectura dels resultats de la graella i classificant les observacions segons els àmbits valorats (Actitud, Tasques/Coneixements, Valors professionals i Programa d'orientació).

Aquesta setmana ha estat l'última en hores presencials de pràctiques, per la qual cosa he portat a terme les següents tasques d'avaluació del programa:

• Qüestionari de valoració dels alumnes: afegit al dossier de l'alumne, que han contestat i hem anat comentant un cop finalitzat.
• Entrega informe avaluació individual: on he detallat de manera entenedora quines coses havíen treballat, quines havíen après i quines coses falten per treballar i averiguar referents a l'orientació professional.
• La graella d'avaluació del professor, s'ha anat omplint durant tot el programa d'orientació.

Pel que fa als resultats i avaluacions dels alumnes sobre el programa, podem coincidir en que l'A. i en J. han tingut resultats semblants. Ambdós teníen idees i pensaments sobre possibles metes professionals, que han anat adaptant i enriquint amb el coneixement que han fet sobre les diferents vies formatives per les que poder accedir. Inclús l'A. ha enfocat més el seu futur ja que a l'inici dubtava bastant.

Pel que fa a en V., si ha descobert noves vies formatives que desconeixia i de les que s'atrevia a proposar-se (CFGM), però els seus interessos un tant obsessius i la seva poca flexibilitat i poc plantejament de possibilitats, determinen el seu convenciment cap a la única via que de moment ell es proposa (BATXILLERAT). Com sabem el cas d'en V. és molt més complicat que realitzar una simple orientació professional. S'ha intentat que coneixés totes les vies possibles i que en tingués coneixement, que ho ha fet, també s'ha procurat parlar de totes, inclós el batxillerat però remarcant les diferències d'estructura i de continguts, tenint en compte capacitats i possibilitats. Sobretot s'ha intentat comentar en general que, ja que ens hem conegut més detalladament, hem de ser conscients d'allò que podem i no podem ser capaços de fer i actuar en conseqüència a les nostres capacitats i punts forts, treballant sempre tots aquells punts febles.
Això amb en V. s'ha intentat fer amb molta delicadessa, ja que tendeix a captar aquestes idees com un atac i ofensa i acaba per reafirmar-se en allò amb el que es pot equiparar als demés, sigui o no sigui real.
A partir d'aquí, es seguirán treballant aquests aspectes al grup classe.

Sense dubte, tots han coincidit que estaven molt contents amb la realització d'aquest programa, que agraïen les ajudes i experiències rebudes. Un bon final.

INSTRUMENTS I INDICADORS D'AVALUACIÓ

L’avaluació del programa d’orientació ha estat realitzat amb diferents instruments que han permès concretar les inquietuds i interessos dels alumnes i alhora saber guiar-lo cap a possibles itineraris formatius.

Aquests instruments han sigut:

-      Dossiers de l’alumne i guia del professor: els mateixos materials han sigut creats per poder avaluar i extreure información de l’evolució dels alumnes. Per una part a la guia del professorat es detallava en cada sessió un quadre d’observacions (pautes d’observació) i aspectes a destacar en el qual s’anotaven aquelles coses observades durant la sessió i que calien tenir en compte a l’hora de fer reflexió sobre la trajectòria i l’avaluació de l’alumne. I per una altra banda, el dossier de l’alumne estaba creat per tal d’anar realitzant totes aquelles activitats que permetien avançar en el procès d’orientació i aprenentatge sobre el context formatiu i laboral que els envolta.

-          Graella d’avaluació del professor: en aquesta he determinat tots aquells ítems que avaluava, agrupats en àmbits de valoració:

o   Actitud

o   Tasques/ Coneixements

o   Valors profressionals

o   Programa d’orientació.

El tipus d’avaluació que he portat a terme amb aquesta graella han sigut de dos tipus:

o   Assolit- no assolit pel que fa a les tasques habilitats o presentacions concretes.

o   Breu comentari per a aquells ítems que requeríen d’un anàlisi individual.

-          Informe d’avaluació individual: aquest informe s’ha realitzat amb una lectura horitzontal dels resultats de la graella d’avaluació, però amb un redactat motivador i entenedor per a que els alumnes comprenguessin allò que se’ls expressava. En ell es comentaven aspectes assolits i consells i ajudes d’ara en endavant dins de la orientació acadèmica i professional. Sobretot motivant i encoratjant de que allò que es proposin com a meta ho intentin aconseguir, sempre tenint en compte les possibilitats i capacitats necessàries per arribar-hi.

La importància d’aquest informe també rau en que ha estat dipositat a la xarxa de l’escola, concretament al tutor que portarà a terme l’orientació amb el grup-classe i amb el qual podrá tenir información sobre com ha estat aquesta primera evolució de l’alumne en l’àmbit.

-          Qüestionari alumnes: amb aquest breu qüestionari es pretenia dotar als alumnes de la importància de la seva valoració i opinió al respecte del programa d’orientació, així com suggerències i propostes d’allò que haguessin trobat a faltar o allò que voldríen canviar. En general la resposta ha sigut molt positiva, un alumne va esmentar haver rebut poca información sobre Batxillerat, però que la información rebuda havia sigut molt satisfactòria.

Aquests instruments han permès analitzat la pràctica diària i junt amb l’eficàcia i la importància d’introduïr l’orientació professional en tots els moments de l’educació Secundària i sobretot fer especial èmfasi, sempre que sigui possible, en aquells alumnes que necessiten una orientació més específica i individualitzada. El resultat ha sigut molt positiu, els alumnes finalitzen havent descobert sortides formatives que no es plantejaven degut al seu desconeixement dels itineraris formatius existents. Ara comença el seu propi camí.

TANV i cas d'en V.

El TANV no és un trastorn específic en si mateix sinó un perfil determinat d'habilitats i dificultats cognitives i conductuals que pot obeir a causes diferents. Molts dels nens que pateixen aquest trastorn són nens amb una intel·ligència normal i sense altres alteracions genètiques i/o neurològiques conegudes. No obstant això, alguns trastorns neurològics i de problemes del funcionament cognitiu tenen característiques del TANV. 

Es considera que el TANV existeix un bon funcionament per a totes aquelles tasques relacionades amb la via auditiva (percepció, atenció i memòria auditives) mentre que existeixen dificultats per totes aquelles que es processen a partir d'altres modalitats sensorials (percepció, atenció i memòria tàctil i visual) a més de les quals requereixen coordinació motriu.

Las características del TANV pueden estar presentes, como se comentaba en diversas patologías neurológicas. Entre estas se encuentran los siguientes trastornos:

- Prematuridad.

- Hidrocefália crónica.

- Efectos de radioterapia y quimioterapia.

- Secuelas de traumatismos craneoencefálicos.

- Malformaciones del cuerpo calloso.

- Trastornos genéticos:

• Síndrome de Asperger.
• Síndrome de Williams.
• Neurofibromatosis.
• Síndrome de Turner.

És cert que en molts dels trastorns que afecten als alumnes amb dificultats d'aprenentatge tenen un caire neurològic o genètic, en tots ells la historia clínica des del naixement del nen o nena poden ajudar e informar de molts aspectes per tal de poder realitzar un diagnòstic clar. En el cas d'en V. tot és complicat, va ser adoptat de la república dominicana i es desconeixen tots els aspectes relacionats amb el seu naixement i història clínica. 

Pel que fa a la seva família adoptiva no són molt participatius en donar informació, la mare d'en V. és una persona bastant inestable emocional i psicològicament i tot i no ser la seva mare biològica, són aspectes que en V. també ha aprés desde petit, aspecte important també doncs a tenir en compte.

En V. va estar sotmés el curs passat a unes proves diagnòstiques a l'Hospital de Sant Joan de Déu en les quals no es van detectar problemes a nivell neurològic, però si a nivell d'ansietat, dificultats motrius i bon nivell verbal. Tenint en compte que era sospita d'un TANV i que els aspectes d'aquest trastorn no sempre obeeixen a dificultats neurològiques i genètiques, aspecte que dificulta molt el seu diagnòstic, analitzem les característiques del trastorn. Fent ús també del llibre  de la Dra. Anna Sans Fitó i el seu llibre ¿Por qué me cuesta tanto aprender? Trastornos del aprendizaje.

CARACTERÍSTIQUES:

LENGUAJE: A menudo son niños con una forma de hablar parecida a la de los adultos, especialmente cuando hablan de temas que son de su interés y de aquellos que les permiten demostrar sus conocimientos. En cambio, tienen dificultades para seguir conversaciones cotidianas, interpretar sutilezas, extraer la idea principal de una historia. También dificultades para comprender lo que llen y para la escritura, sobretodo en el grafismo.

En las pruebas de inteligencia suelen obtener puntuaciones normales o incluso superiores en la parte verbal.

Sensen cap dubte la capacitat verbal d'en V. és la característica que el defineix, té gustos i aficions no normals a nens de la seva edat sobre els quals pot debatre i opinar de manera interminada amb un discurs interminable. Ara bé, aquest discurs es caracteritza per ser poc ordenat i molts cops amb moltes idees errònies ja que són les que és capaç d'interpretar. En canvi, dins del dia a dia a l'escola el seu discurs és molt limitat, es basa en repetir consignes, conductes i explicacions que té molt mecanitzats ja que no molt és capaç d'interpretar i raonar les idees i comentaris que es fan a classe, cosa que queda evidenciada en totes les seves tasques.

MOTRICIDAD: Rechazo a las actividades deportivas, cosa que les complica la integración y participación en actividades grupales. Torpeza motriz tanto en actividades deportivas como en la destreza manual de dibujar, escribir y coordinación motriz.

Desde l'inici d'aquest curs no ha fet gairebé cap classe de natació ja que afirmen desde casa, tot i que falta certificat mèdic, que pateix asma i que l'impedeix realitzar aquesta activitat. Tot i que pugui ser veritat o no, cosa que falta determinar el que és clar, és que aquesta activitat aterroritza a en V. i que segurament el fet d'estar en un lloc tancat i a més dins de l'aigua li comporta un nerviosisme que pot ser resultant d'aquesta manca d'aire per respirar i realitzar l'exercici. En canvi si que realitza Educació Física, tot i que la seva torpesa motriu queda molt evidenciada. En altres situacions on també s'evidencia són en activitats com l'ús de l'ordinador, tasca que cal reforçar en el seu dia a dia ja que el pot i podrà ajudar en la realització de moltes tasques i en l'ajuda d'organització. Així doncs en la coordinació motriu general.

PERCEPCIÓN Y ORIENTACIÓN ESPACIAL: Mala organización del espacio en las hojas, escasa habilidad para el dibujo, colocación errónea de números en operaciones matemáticas, limitaciones para reproducir y orientarse en los mapas y dificultades para copiar de la pizarra.

Un fet molt destacable i essencial per entendre l'oriantació espacial d'en V. és que viu a dos carrers carrers cap a l'esquerra i dos més abaix de l'escola i tenint en compte l'organització espacial del barri de l'Eixample. Així doncs, tot i poder fer el camí de l'escola tallant, carrers i en direcció diagonal cap al centre, en V. fa un camí totalment mecànic en forma d' "L" fins arribar a l'escola.

RELACIONES SOCIALES: Pueden interpretar de manera errónea comentarios o gestos. Hacen comentarios inadecuados sin tener en cuenta el contexto o las normas sociales básicas. Su captación literal de muchas situaciones hacen que queden por detrás de conversaciones cotidianas y por lo tanto lejos de tener relaciones sociales satisfactorias.

Queda evidenciada que la falta de comprensió de sutileses, d'aspectes no verbals en les converses entre amics, fet molt destacable en les relacions actuals entre adolescents, en V. es queda bastant enrere en aquestes. Fet que s'ha evidenciat més d'una vegada en les que en V. ha desestimat i s'ha negat a anar a les respectives excursions que ha anat organitzant l'escola. Pel que fa al seu discurs, és molt literal i en molts casos amb temes i converses poc adients al moment i el tema tractat. 

A això li hem de sumar un aspecte bastant important que defineix a en V., que són els pensaments obsessius que moltes vegades reflexa.

APRENDIZAJES ESCOLARES: Dificultades en matemáticas, plástica y gimnasia. Ritmo lento de trabajo, tendencia a hablar, cuestionar e insistir en temas sin importancia. En Secundaria: dificultad de extraer la idea principal de un texto, lentitud para escribir y organizar apuntes, falta de autonomía en las tareas, esfuerzo en seguir el ritmo de los compañeros, interpretación literal y no establecimiento de relación con conocimientos previos. En cambio aprenden mejor todo aquello relacionado con la memoria verbal como por ejemplo las tablas de multiplicar. 

Totes les característiques presentades del trastorn fan que tot i que en V. no tingui un diagnòstic clar, s'ha recomanat un seguiment psicològic i psiquiàtric que no s'ha protat a terme. Només dins de l'escola i per part del departament d'orientació, treballem en el seguiment del cas d'en V. 

Queden doncs evidenciades totes les dificultats d'aprenentatge i escolars que en V. presenta degut als aspectes que hem anat comentant. La falta d'atenció i la seva manca de memòria a curt termini, fant que el dia a dia sigui molt complicat a l'escola. Pel que fa al aspecte esmentat de la memòria s'explica en el fet de que amb molta insistència i amb un treball reiterat i repetitiu es pot fer que en V. arribi a mecanitzar alguns aprenentatges (ja no a la memòria a curt termini) i que sigui capaç de poder aplicar, tenint en compte que l'autonomia no será mai sense l'ajuda del professor.

Així doncs, seguim treballant amb l'alumne a través de pautes a l'aula i en totes les assignatures i junt a tots els professors i professionals implicats en el seu aprenentatge, per a poder aconseguir el mínim d'aprenentatges significatius en l'alumne.

• Referència del llibre:

Sans, Fitó. A. (2008). ¿ Por qué me cuesta tanto aprender? Trastrnos del aprendizaje. Hospital de Sant Joan de Déu. Barcelona : Edebé.

UNITAT 2. Sessió 4. Taula rodona

Títol: Taula rodona d'antigues experiències

Com a última sessió d'aquest programa d'orientació, proposem als alumnes una taula rodona. Aquesta estava pensada per ser realitzada amb només antics alumnes de l'escola, però degut a problemes d'organització, s'ha adaptat i serà portada per una persona externa al centre que actualment comparteix temps de pràctiques a l'escola i jo mateixa, antiga alumna de l'escola des de Primària fins a Batxllerat, totes dues, trajectòries molt interessants per analitzar amb els alumnes.

Objectius:

- Fer partíceps als alumnes de situacions d'altres persones que han passat per les matèixes experiències, inclús per les mateixes aules.

- Analitzar la trajectòria d'antics alumnes i el seu itinerari formatiu.

- Ser conscients dels entrebancs i reubicacions que pot patir la nostra trajectòria formativa i professional.

- Engrescar-se a preguntar i resoldre dubtes amb algú diferent.

Dinàmica:

Taula rodona d'antics alumnes, sessió compartida entre alumnes i professionals participants de la taula rodona.

Observacions per a les dificultats:

- Caldrà animar en tot moments als alumnes a ser partíceps d'aquesta sessió, ja que es posa en les seves mans a unes persones per a que els hi puguin treure tot el profit necessari.

- En informar sobre aquesta sessió, també caldrà proposar i exemplificar tipus de preguntes, qüestions que poden plantejar per a que es puguin guiar en la planificació dels sus pensaments.

- Es supervisarà en tot moment la sessió però es posarà de manifest des del principi que els qui guiaran la sessió sera ells i els convidats.

Desenvolupament de la sessió:

L'objectiu principal d'aquesta sessió és presentar als alumnes situacions d'altres persones que han passat per experiències semblants o per la matèixa escola i que poden explicar de manera relaxada i en confiança, tots aquells aspectes que els poden interessar i amb els quals es poden veure identificats.

Aspectes com:

• La trajectòria escolar amb anècdotes i situacions que van marcar la infància i adolescència-
• El procés d'orientació professional i elecció d'una via formativa.
• Entrebancs i dubtes en la trajectòria professional.
• Creixement personal, situacions  de debilitat, inseguretats i superació.

En aquest cas, no busquem a persones que tinguin una trajectòria personal, acadèmica i professional perfecta però tampoc extremadament desastrosa, sinó situacions quotidianes de persones que s'han trobat amb entrebancs en la seva trajectòria personal, acadèmica i professional i que han optat per ser forts i afrontar els problemes, que és essencialment l'objectiu que volem transmetre als alumnes.

Dins encara de l'àmbit escolar, també es pretén valorar les coses que els alumnes consideren negatives de l'escola, dels professors, amb ajuda d'algú que les ha valorat i així poder treure aspectes positius que els alumnes no saben veure i si ho pot fer algú que ja està fora de l'escola.

Per poder realitzar aquesta sessió sense gaires entrebancs, s'haurà informat en la sessió anterior als alumnes sobre aquesta taula rodona, i sobretot en aquells pensaments, dubtes, preguntes i situacions que volen plantejar al/als convidats en aquesta sessió.

Continguts de la sessió:

Els continguts d'aquesta sessió són lliures i dependran dels interessos i dubtes dels alumnes, però tot i així abans de rebre al/als convidats podríem pautar la sessió en diferents punts a respectar. Cal un mínim d'organització de temes a tractar amb el convidat ja que tot i que els que guiïn la sessió siguin els alumnes, pot ser que els temes a tractar siguin limitats.

• Presentació del/dels convidats.
• Exposició del/dels convidats la seva trajectòria personal, acadèmica i professional
• Plantejament de dubtes, preguntes, etc.

Per poder guiar al/als convidats els presentarem una petita guia d'aquells aspectes que han de guiar la sessió:

• Trajectòria escolar:
• Dificultats en l'aprenentatge i en el transcurs escolar.
• Situacions anecdòtiques (dificultats, anècdotes).
• Professors (Valoracions positives i negatives de professors destacats).
• El procés d'orientació professional i elecció d'una via formativa.
• Com recordes el procés d'orientació professional.
• Dubtes, indagació d'informació, elecció d'estudis (final Educació Secundària Obligatòria i elecció formativa).
• Valorar la possibilitat de realitzar un programa d'orientació professional d'una manera més individualitzada.
• Entrebancs i dubtes en la trajectòria professional.
• Creixement personal, situacions de debilitat, inseguretats i superació.

Criteris d'avaluació:

- Serietat i respecte vers el/els convidats.

- Interès per poder extreure informació i consells del/dels convidats.

- Elaboració d'un guió de preguntes, dubtes i situacions a plantejar.

- Saber extreure informacions/consells d'aquesta sessió.

Reflexions/Observacions:

La sessió s'ha realitzat amb més èxit de l'esperat. Tot i que sabíem que els alumnes no faríen gaires preguntes es van donar situacions molt interessants. Degut a problemes d'organització, la taula rodona la vem realitzar entre una compaña de pràctiques com a persona externa i jo mateixa com a antiga alumna. El que els va soptar van ser les dues experiències tant diferents.
Ella provinent d'un poble i una escola petita, amb problemes a nivell social (bulling) i jo d'una escola gran i amb una escolaritat amb els problemes típics de la dificultat i l'èxigència de l'escola.
Van prestar atenció des del primer moment ja que entre les dues comentàvem les diferències entre escoles i també com havia sigut el procés d'orientació professional i la nostra elecció, i impresions dins del món laboral.
Una molt bona experiència sense dubte que van incorporar als seus aprenentatges del programa.

UNITAT 2. Sessió 2. L'Entrevista II. Roll playing.

Títol: L'entrevista II. Roll Playing

Després de la realització de la UNITAT 2: Sessió 1, on vem treballar aqueslls aspectes que configuren un currículum vitae i la importància que té aquest junt amb l'entrevista per a poder tenir grans oportunitats laborals. També l'elaboració del pròpi Currículum Vitae.

Objectius:

• Presentar tipus de currículum i les seves utilitats.
• Entendre la importància d'una entrevista de feina.
• Conèixer els elements essencials d'una entrevista.
• Saber posar-se al lloc d'entrevistador i entrevistat.
• Realitzar un roll-playing de diversos tipus d'entrevistes.
• Analitzar els aspectes que fomenten o no una bona entrevista,

Dinàmica:

Expositiva i grupal.

Observacions per a les dificultats:

- Caldrà ajudar i donar suport en la preperació dels diferents rolls de les entrevistes. En aquests casos cal originalitat i pensar detalls que puguin donar realitat a les diferents entrevistes, aspecte que pot costar una mica segons a quin alumne.

- Sobretot donar realitat i importància al fet de realitzar aquest roll-playing, ja que amb cadascuna de les situacions poden analitzar aspectes molt importants. Alguns alumnes degut a les dificultats són poc madurs i per tant donen poca importància a aspectes futurs.

- L'activitat té un petit caire lúdic però s'haurà d'intentar mantenir dins de la serietat que pretenem aprendre d'aquestes situacions d'entrevista, aquest aspecte també és important en l'avaluació.

- Per falta d'inventiva si es dóna el cas s'haurà de deixar un temps per preparar el roll-playing, amb el nostre suport aquesta ajuda s'agilitzarà.

Desnvolupament de la sessió:

En la primera part de la sessió portaríem a terme l'exposició dels alumnes sobre els aspectes que caracteritzen l'entrevista.

Primer intentarem esbrinar amb els alumnes quin són els elements importants. Pluja d'idees, amb ajuda del professor i fent ús del recurs del SOC (Servei d'Ocupació de Catalunya) sobre l'entrevista.

• Estructura de l'entrevista.
• Abans, durant i després de l'entrevista.
• Regles de comunicació verbal i no verbal.
• Consells.
• Pensar tipus de preguntes.

A partir d'haver reflexionat i debatit sobre tots aquests aspectes, proposarem el Roll-playing de diferents situacions d'entrevista, com a activitat avaluadora de la sessió d'avui.

• Presentarem diferents tipus d'entrevista, diferents tipus de pesones entrevistadores i diferents rolls de persones entrevistades, que repartirem a cadascú. Aquests rolls han sigut creats segons, més o menys les expectatives i preferències que van sorgint en cadascú. Per tant, els pot servir com un petit assaig d'algun moment futur important, com és una entrevista laboral.
• Després de cada entrevista, realitzar una valoració sobre:
• Adequació de l'ambient/situació del treball.
• Roll de l'entrevistador i entrevistat (aspectes positius i negatius).
• Millores.
• Extrapolació a la realitat.

Continguts de la sessió:

Continguts referents a l'entrevista Servei Ocupació Catalunya

Criteris d'avaluació:

• Presentació i entrega del pròpi Currículum Vitae,
• Adequació i coherència dels aspectes presentats al Currículum Vitae.
• Bona actitud i motivació en el Roll-playing de l'entrevista.
• Entrega i realitat en els rolls establerts.

Reflexions:

Va ser molt interessant poder fer aquest exercici "teatral" en el qual es van posar de manifest totes les característiques que defineixen als tres alumnes. A en J. el va caracteritzar ek seu nerviosisme i impulsivitat que en alguns casos li va imposibilitar la dotació de realitat de l'entrevista per la contínua cerca de consentiments i peticions cap a mi. En V. va ser entrevistat per en J. per la qual cosa, davant de la seva rapidesa (J.) i la lentitud de processament d'en V, i la falta d'inventiva donava pas, en alguns casos a arguments per part d'en V. poc reflexionats i molt literals. En A. en canvi, va saber mostrar bastanta concentració tot i la vergonya que el caracteritza.

Tot i la visualització d'aquests aspectes personals, el treball de l'entrevista i l'objectiu del Roll-playing va ser realitzat.

UNITAT 2: Preparem el nostre futur. Per on començar?

OBJECTIUS:

• Conèixer l'estrructura necessària d'un currículum vitae.
• Ser capaçps de crear y estructurar un currículum vitae.
• Conèixer la importància i característiques de l'entrevista de feina.
• Crear l'ambient necessari per a una entrevista de feina.
• Posar-se al lloc de diferents pocisions d'entrevistador i entrevistat.
• Realitzar l'anàlisi de la professió desitjada.

Aquests són els objectius que guiaran la segona unitat i última d'aquest programa d'orientació realitzat amb els alumnes. Recordem la realització d'aquestes sessions tenen la finalitat de treballar tots els conceptes necessaris de manera més intensa, en petit grup i fomentant la individualització, per tal de que poguem resoldre els seus dubtes, pors i inseguretats davant les seves espectatives de futur i poder facilitar aquest camí, tenint en compte la seva complexitat.

De manera que quan es treballin aquests conceptes de manera grupal amb el gran grup i amb xerrades, conferències i sessions molt més enrebessades, els tutors sàpiguen que aquests conceptes han estat treballats, i puguin realitzar dinàmiques molt més productives.

Ensenyament multinivell en el petit grup

Dins dels diferents plans individualitzats que poden haver dins d'una escola, i tenint en compte sempre la inclusió, els valors i tot el que aporta el gran grup s'ha d'intentar la permanença de l'alumne a l'aula i tractar que els professors i tutors adaptin les seves sessions i portin a terme un ensenyament multinivell que permetin integrar a l'aula totes les capacitats i intel·ligències.

Tot i així no sempre és possible, com passa amb els alumnes que reforço a l'escola. Aquests, resten a l'aula amb el grup-classe per a totes les assignatures menys a les assignatures troncals, Català, Castellà i Matemàtiques, assignatures essencials per poder passar l'etapa i en les que tenen moltes dificultats de base.

En aquest cas, el petit grup és molt necessari per poder pautar les seves dificultats, per organitzar en general els seus estudis i el seu dia a dia, per poder pautar el ritme necessari i assolir aprenentatges necessaris per a les assignatures. De la mateixa manera, no deixa de ser un grup i com a tal, i més que en qualsevol altre els nivells i les característiques personals de cadascún són molt diferents. 

L'ensenyament multinivell, per tant, és sempre necessari en el moment en el qual es troben aquestes situacions a l'aula.

Així ho especifiquen les múltiples propostes que expliquen l'ensenyament multinivell:

Múltiples propostes de representació -o de presentació- de la informació a l'alumnat: 

Els continguts dels àrees es poden representar en maneres alternatives per als alumnes 

que aprenen millor a través d'informació visual o auditiva, o per a qui per a aprendre, 

necessiten la presentació de materials, explicacions, etc. amb diferents nivells de 

complexitat.

Múltiples propostes d'expressió de l'alumnat: Diferents formes de desenvolupament de les tasques i diferents tasques que permetin que els alumnes responguin amb els mitjans d'expressió que prefereixen. D'aquesta manera el currículum s'acomoda en els diferents estratègies cognoscitives, als diferents sistemes de control motor dels alumnes, etc.

Múltiples propostes d'implicació de l'alumnat: Cal apariar els interessos per l'aprenentatge dels alumnes amb les maneres de presentació i expressió que prefereixen. Els alumnes es motiven més quan es comprometen (es poden comprometre) amb allò que aprenen (adaptat de WEHMEYER, M.L., 2002, p. 48)

I d'aquesta manera és com treballem al petit grup, sobretot, tenint en compre les dificultats d'en V. els continguts varien, també les estratègies per fer-li comprendre tots aquells conceptes, que l'A. i en J. adquireixen amb més facilitat i ajuden a treballar-los dins de l'aula. (Una situació recent és va donar a Matemàtiques on per l'adquisició de la matèria no havia arribat a realitzar sistemes d'equacions, i a l'aula es va haver de diferenciar aquest aprenentatge, tot utilitzant les adquisicions dels companys).

També hi tenen cabuda les motivacions personals ja que ja és molt de temps acompanyant-los en el seu aprenentatge diari i això ha fet que conegui de manera exhaustiva les seves preferències, inquietuds i que les pugui utilitzar en el dia a dia a l'aula.  

Així trobem com a objectius:

 - Increment de l’autoestima de l'alumnat, de la motivació i de l’interès.

- Treball transversal.

- Millora de les relacions personals del grup i les relacions alumnat - professorat.

- Originalitat i innovació en la presentació del contingut.

- Participació de famílies i professorat.

- Currículum més competencial.

- Major autonomia de l’alumnat.

-Clima de tranquil·litat, espai agradable i entorn adequat.  

-Lluitar contra la timidesa i reconèixer els errors propis.

No oblidarem però que al grup-classe on els alumnes adaptats es troben amb la resta, els professors de les matèries també portaran a terme aquestes estratègies en la mesura que els sigui possible, ja que de totes les assignatures tenen un pla de treball, on s'explicita i es detallen aquells mínims en la matèria per a que el professor adapti les sessions adequant-se a ells.

 Reflexions aprenentatge multinivell

TDAH CAS J.

En els casos de TDAH com tots sabem podem trobar diferents alumnes amb diversitat de manifestacions o tipologies d'aquest trastorn.

En els casos dels alumnes que reforço en trobem dos tipus, l'A. amb un tipus d'inatenció i el d'en J. molt més complert al que afegim la hiperactivitat i impulsivitat.

És el cas d'en J. el que vull comentar ja que a diferència de l'A., el desenvolupament i la progressió d'en J. és molt més variable en el dia a dia i en el seu aprenentatge.

S'ha de dir que el cas d'en J. ha sigut un cas sempre molt treballat en tota la seva escolaritat. També s'ha de dir que s'ha portat a terme el treball psico-educatiu però pel que fa al tractament farmacològic, els pares sempre han segut molt reticents. De ben petit va ser diagnosticat i tant a casa com a l'escola es va començar a treballar en aquells aspectes que podien fer que en J. enpitjorés, com és el cas de:

- La lecto-escriptura.

- L'activitat física i la conseqüent relació social.

Com sabem són dos aspectes que defineixen les primeres dificultats dels TDAH, entre d'altres però que en el cas d'en J. han estat bastant treballades.

M'agradaria fer referència bibliogràfica al llibre  de la Dra. Anna Sans Fitó i el seu llibre ¿Por qué me cuesta tanto aprender? Trastornos del aprendizaje.

Destaquem: 

- "La impulsividad es la responsable de que las personas con TDAH sean incapaces de pensar antes de actuar. Les cuesta calibrar las consecuencias de sus actos a pesar de que las conozcan bien y las hayan reflexionado y verbalizado. La dificultad radica en no poder inhibir o evitar a tiempo esa conducta o respuesta inapropiada. Las manifestaciones varian con la edad."

La impulsivitat d'en J. el beneficia en molts aspectes ja que motiva i engresca al petit grup i d'això, com tots els aspectes que defineixen els alumnes, s'incorporen a l'aula i a l'activitat diària. Però en altres casos, com aquells en els que tot i saber que certes conductes no el beneficien, no les pot inhibir. Per exemple, a casa que és quan molts cops no té ni el suport dels pares, ni el nostre, es troba davant de situacions (mal de cap, situacions d'estress per un examen, etc) que li impedeixen realitzar totes les seves obligacions per a l'escola que són igual d'importants. 

- " Impaciencia: suelen hablar en clase sin pedir la palabra, interrumpen las conversaciones de los demás, les cuesta cumplir las normas de un juego/trabajo en grupo. Tendencia a realizar los trabajos muy deprisa descuidando el resultado o la calidad. Necesidad de gratificación inmediata, baja tolerancia a la frustración. dificultatd para reflexionar de forma ordenada, lo que les lleva a respuestas absurdas o discrusos inconexos."

S'ha evidenciat molt mes aquest aspecte en el moment que a classe de castellà i degut les dificultats i també als punts forts que defineixen als alumnes, vaig decidir crear, seguint el temari, un artile periodístic. Aquesta feina la realitzariem en grup, per tal d'afegir coneixements, aportar punts de vista i treballar en grup (aspecte que els costa molt als tres). Doncs bé, tot i escollir el tema de manera conjunta i anar responsabilitzant-nos de diferents aspectes. En J. va tenir dos moments de deballada, fruit com estem parlant d'aquesta impaciència, El fet de que no se l'escoltés en algun moment determinat i el seu poc interés sobre el tema del qual parlàvem a la notícia, van fer que "s'enrabiés" i que decidís no participar, tot i la demanda dels seus companys. De la mateixa manera, la incapacitat de verbalització de les seves angoixes, van fer que aquell dia fos impossible treballar.

- "Conoce la manera correcta de hacer las cosas pero la dificultad para inhibir la reacción instintiva le lleva al error. " no aprende de los errores" "los castigos no le sirven"..."

Coneix i sap de moltes coses i de molts temes, tot i que moltes vegades de manera desordenada (té molt interés per temes d'economia i política, per exemple, i li agradaria poder encaminar el seu futur cap aquesta via) . Però tenint en compte la baixa maduresa dels altres alumnes i el gran ímpetu d'en J. per moltes activitats, l'aprofito, i sempre intento motivar-lo i conscienciar-llo de la gran tasca que té amb nosaltres al petit grup. També de la mateixa manera sempre li recordo que els seus mals pensaments, males pasades, situacions angoxiants no li han de permetre llençar la tovallola en totes les tasques que envolten la seva vida, i en concret, l'escola, la que li permetrà guanyar-se un futur.

- " Habitualmente juzgan y analizan correctamente la conducta de los demás y rápidamente detectan cuando los compañeros se saltan las reglas. A ellos hay que prevenirles antes de actuar."

Pel que fa al tractament farmacològic, els pares d'en J. sempre han sigut bastant reticents en aquest aspecte. La mare també creu que la dislèxia i el TDAH són dificultats que posseeix, ja que durant la seva escolaritat va tenir molts entrebancs, tot i que no van ser detectables en aquell moment. I tot i això, és reticent i i està convençuda que ella amb esforç i molt de treball va poder sortir-s'en, per la qual cosa, treien del tractament educatiu del qual són partidaris, no han medicat a en J. Nosaltres a l'entrevista fem veure la necessitat de que ara que en J. s'enfronta a èpoques d'examens i situacions d'angoixa s'haurien  de plantejar, si més no, èpoques de tractament, ja que ajudarien molt a en J. Ells esmenten que estan intentant buscar altres vies que no siguin fàrmacs químics.

Mentrestant, i dia a dia, seguim treballant amb en J. per a que el seu dia a dia sigui endreçat i sobretot que les seves pors, deballades i complicacions no es converteixen en angoixes i no facin que el seu treball sigui en falç.

• Referència del llibre:

Sans, Fitó. A. (2008). ¿ Por qué me cuesta tanto aprender? Trastrnos del aprendizaje. Hospital de Sant Joan de Déu. Barcelona : Edebé.

UNITAT 1. Sessió 4. Reportatge "Generación Perdida"

Títol: Reportatge "Generación Perdida"

• Objectius:

Ser conscients de la problemàtica econòmica i laboral actual.

Comprendre la importància de la formació.

Comprendre l’esforç i sacrifici necessari per poder buscar un futur digne.

Pensar sortides formatives per diferents situacions.

•  Observacions per a les dificultats:

-   - Per a assegurar la comprensió dels quatre casos que s’expliquen al documental, és necessari que entre alumnes i professor es prenguin notes a mesura que anem coneixent aquests casos per a que després la comprensió a les preguntes sigui molt més satisfactòria.

-     - En les preguntes cal donar les raons per les quals aquests joves es troben en aquestes situacions, per tant cal raonar, aspecte que costa bastant a alguns alumnes, així doncs no voldrem respostes curtes, sinó fer reflexionar el per què d’aquestes situacions.

-    - És necessari per tal de consolidar coneixements i aprenentatges que pensem itineraris formatius per als joves amb problemes d’ocupació, aquest exercici es realitzarà pautat, i fent servir recursos d’altres sessions, com l’esquema de itineraris formatius.

•  Dinàmica:

Sessió de documental, activitat individual i posada en comú.

•  Desenvolupament de la sessió:

En la sessió anterior es va portar a terme una dinàmica expositiva amb participació dels alumnes, però en la qual es van explicar els diferents itineraris formatius possibles des de la situació en la que ens trobem (últim curs de l'ESO):

1. Cicles formatius professionals inicials. (accessos i titulacions)
2. Cicles formatius de grau mitjà i superior. (accessos i titulacions)
3. Batxillerats.
4. Universitat.

En aquesta sessió, i després d'haver realitzat aquesta sessió informativa, ens disposarem a veure un documental de televisió anomenat “Generación perdida”. En aquest documental es parla de les diverses  situacions que es donen al nostre país actualment. Aquells joves que tot i tenir formació es veuen obligats a marxar, aquells que tot i tenir una formació mínima, van treballar molt durant els anys de bonança i ara es tornen a veure sense res, i finalment aquells joves que ni estudien ni treballen.

És interessant ja que podem presentar als alumnes les diferents situacions en les que s’engloba l’atur juvenil, que no només inclou a aquells que no fan res. Per tant serà interessant veure el documental amb atenció, prendre petits apunts per després contestar a les preguntes amb propietat i poder posar en comú les idees al final de la sessió.

Preguntes:

1. Que et sembla la situació de la Laia que ha de marxar d’Espanya?
2. Per quins motius creus que s’ha trobat en aquesta situació?
3. Per quines raons no troben feina els joves sense estudis?
4. Que et fa pensar que el Javier va fer tants diners en un passat i ara es troba aquí en aquesta situació?
5. Quina és la situació en la que es troba l’Oscar? Per què?
6. Pensa un itinerari formatiu per un dels joves que no trova feina i sense gaire formació (Alex, Javier, Laia, Oscar)

• Quins estudis té?
• Quina edat té o calcules que té?
• A quins estudis podria optar i quines sortides laborals pot tenir?

•  Continguts de la sessió:

Alex	Javier		Laia	Oscar
No té estudis. Ni estudia ni treballa. No troba feina. Vol sortir d’aquesta situació.		Estudis mínims. Va treballar molt en èpoques anteriors. Es troba sense feina, poca formació i gastos.	Té estudis superiors(magisteri). No troba feina digna. Marxa fora del país.	Té sobre-formació(dret+masters). Ha exercit poc, no troba feina. Treballa de feines secundàries.

 Atur
 Atur juvenil

 Formació per a la vida (esquema)

Els continguts de la sessió van relacionats amb els temes que es tracten en el reportatge. De la mateixa manera s'insisteix tenint en compte tots els conceptes treballats en sessions anteriors, sobretot referent als tipus d'itineraris formatius que cadascún dels protagonistes escolleix, amb l'extrapolació a la nostra realitat.

     

Fomentant també  la visió de la formació de futur com un projecte de vida (tal com es detalla a l'esquema) aquell projecte de futur que ens volem proposar.

• Criteris d’avaluació:

Respecte per qualsevol tipus de situació laboral.

No discriminació de persones, sinó creació de solucions.

Comprensió del documental, i preguntes sobre aquest.

Respostes racionals a les preguntes sobre el documental.

•            Recursos:

     Reportatge Conexión Samanta "Generación perdida"